dimarts, 11 de gener del 2022

Pelaroques (Tichodroma muraria) Gener 2.022

Doncs fa ja uns quants anys el vaig veure (o m'ho va semblar) a les cingleres de Tarvetet (l'Avenc). Un ocellet fascinant tant per la seva estètica com pel seus hàbits ecològics. Difícil de veure i, per tant, de retratar. L'any passat ja em vaig proposar d'avistar-lo aprofitant que a finals de tardor-hivern es desplaça des de les seves zones de cria pirinenques cap a àrees de climatologia més benigne. La seva dieta a base d'invertebrats que cerca en les fisures sobretot calcàries de cingleres i rocams així ho determina.

L'he cercat per Osona, Vallès Occidental i Bages. Encara no ho he fet a l'Alt Empordà però no tardaré gaire en intentar-ho. I ha estat durant aquestes minivacances nadalenques que l'he pogut veure de lluny, molt lluny, en les agulles montserratines. Cinc sortides amb els aparells adequats per poder-lo avistar, i en les dues darreres  ho he aconseguit. Manca una major aproximació que només és possible per atzar o bé aprofitant quan s'aparella a la primavera o inicis d'estiu en zones a major alçada.

L'equip usat és el d'Olympus. Molt lleuger i amb un teleobjetiu 300 mm f 4 que és una meravella. No cal pas l'ús de trípode ja que la seva estabilització és superlativa.


Iphone 8


Olympus 300 mm f 4 + x2

Zoom

Zoom


    St Miquel de Fai (x2), el Montcau, Tavertet  i Montserrat (x5). S'ha d'insistir amb aquests pàjarus😅



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada