NATURES: de juliol 2014

Agafo la moto i m'enfilo per les carreteres revirades que s'endinsen per alzinars, rouredes i finalment fagedes. Qui s'ho coneix ja m'enten.

Una espècie molt singular l'Epipactis exilis, classificada per una ma experta com a tal fa 2-3 anys tot i que alguns ja coneixíem l'existència d'uns peus d'Epipactis vora la carretera diferents a qualsevol altre dels que es troben per aquests verals i que jo mateix tenia com a Epipactis fageticola/phyllantes. Aquest hàbitat que comentava, marge de fageda llindant la carretera, implica que cada any hi hagi peus que desapareguin degut a les tasques de manteniment viari que sembla que es realitzen sense gaire escrúpols tot i conèixer la seva presència i que també afecta a alguna altra espècie molt singular. He trobat també Cephalantera rubra en plena floració i alguns altres peus d'Epipactis parviflora i microphylla ja granats.

En espera del mes d'Agost per repetir amb un parell més d'Epipactis, aixòs sembla que ja toca a retirada. No m'oblido de l'espirant tardoral que sempre s'agraeix.

Epipactis exilis

Amb disponibilitat de temps però amb altres limitacions em permeto una ràpida escapada amb alguns objectius clars a nivell orquidològic però també d'estabilitat mental (escampar la boira vull dir). Són hores de conducció però gaudint d'una geografia que em vaig fent meva, la vall del Rhôine. Dels paisatges mediterranis als alpins. Una mica de tot: Sol i calor, pluja torrencial amb fort aparell elèctric i també pedregada.

Anem al gra, desitjava retratar un parell d'Ophrys tardanes, una d'elles ja coneguda de fa unes poques setmanes però ara amb la possibilitat de trobar-la en el seu locus classius. Em refereixo a l'Ophrys gresivaudanica, descrita a la regió de Gresivaudan al costat de Grenoble. A més, ben a prop podia trobar uan altra espècie ben singular, l'Epipactis placentina. I a més, gràcies a la generositat dels col.legues francesos, alguna altra cosa interessant. I finalment, el repte de cercar en una de les seves estacions més meridionals a l'Ophrys elatior, potser la darrera Ophrys en florir en tota la Mediterrània i àrees properes exceptuant, és clar, les Pseudophrys que ja apareixen abans d'acabar l'any fins i tot a l'Empordà.

Aquestes dues Ophrys tardanes les relaciono indefectiblement amb la nostra Ophrys tardana, l'Ophrys santonica. De fet, Op gresivaudanica havia estat descrita com a Op scolopax subsp santonica fa uns 10 anys per algun autor i és que el label pren una disposició clarament scolopaxoïde. ·En el cas d'Ophrys elatior, la trobem en les ripsilves del Rhôine i afluents com succeeix amb Ophrys souchei i Ophrys montiliensis (casualitat?) i el seu label és clarament fucifloïde.

Ophrys elatior, al nord-est de Lió

Ophrys elatior

Ophrys gresivaudanica, al nord-est de Grenoble.

Gresivaudanica Ophrys

Epipactis placentina, estació molt propera a de l'Ophrys gresivaudanica.

Epipactis Placentina

Una Epipactis muelleri Veïna .

Epipactis mueller

I en una esplèndida torbera d'una estació d'esquí, un festival de Dactylorhiza parvimajalis, fuchsii subsp fuchsii, alpestris,... i Pseudorchis albida. I algunes hibridacions destacables i desitjades de fa temps.