dissabte, 14 de juny del 2014

Prats alpins abans de la tempesta

M'agrada passejar-m'hi, sentir les olors de vainilla i xocolata, gaudir de l'esclat cromàtic, atent als ocells, ... són els prats alpins que es troben en el seu moment òptim.


Gymnadenia gabassiana rosada

Gymnadenia gabassiana rosada

Combinat

Combinat

Combinat amb Narcissus poeticus

Combinat amb Narcissus poeticus

Combinat amb Narcissus poeticus

Combinat amb Narcissus poeticus

Combinat

Gymnadenia gabassiana

Gymnadenia gabassiana

Gymnadenia gabassiana

Anacamptis coriophora subsp martinii

Anacamptis coriophora subsp martinii

Anacamptis coriophora subsp martinii

Anacamptis coriophora subsp martinii


Coeloglossum viride

Coeloglossum viride

Coeloglossum viride

Coeloglossum viride

Coeloglossum viride

Coeloglossum viride

Gymnadenia gabassiana

Dactylorhiza sp

Dactylorhiza sp

Dactylorhiza sp

Dactylorhiza sp


Gymnadenia conopsea

Gymnadenia gabassiana

Gymnadenia gabassiana




diumenge, 8 de juny del 2014

Ophrys tardanes de La Vaucluse i altres

En aquesta nova entrada presento algunes Ophrys del complex fucifloïde (susbsp souchei i montiliensis) descrites recentment, del mes de juny que floreixen en aquest departament i altres de colindants. A banda d'una altra espècie, gresivaudanica, amb alguna estació meridional i finalment l'Epipactis provncialis que ja havia vist però només poncellada fa uns anys a Terol.

Del gènere scolopax al gènere  fuciflora i m'atreveixo a recordar que entremig amb el gènere aegirtica (jo la he fotografiat prop de Tolosa de Llenguadoc). Afegeixo a continuació  alguns fragments extrets de la literatura orquidofílica.



A partir de la descripció de dues noves subespècies del gènere fluciflora al sud-est de França m’animo a recopilar dades i fins i tot a visitar-les per poder-les retratar. El gènere em resulta molt seductor amb aquests labels oberts i espectaculars, pistes d’aterratge segura per a les pseudocòpules a diferència del que succeeix amb el nostre gènere scolopax on el risc de relliscada dels borinots em sembla major.

A més,  la nomenclatura donada a una de les subespècies,  Ophrys fuciflora subsp souchei, en honor a Remy Souche que la tractava prèviament com a Ophrys de floració tardana de La Vaucluse, en un dels seus darrers llibres, em va cridar bastant l’atenció.


Durant més de dos segles la secció Fluciflorae del gènere Ophrys ha estat tractada a França d’una forma simplificada, considerant generalment dos tàxons la variabilitat dels quals era subjecte a tota mena de controversies.  Cada un, en realitat, designava dues formes extremes d’un vast complex compost de nombroses entitats locals -ecotips- que podien estar unides per formes intermedies inclús en una mateixa població:  Ophrys scolopax Cav. descrita a España (Albaida, València) servia per designar les formes meridionals amb  label fortament trilobulat-convex i pètals esbelts, i Ophrys fuciflora EW Schimidt Moench descrita a Suïssa i que servia per designar les formes centreuropees de label enter, dèbilment convex i amb pètals un xic triangulars.


 A la Península Ibèrica i el Magreb, les plantes tipus Op scolopax  creixen en un context biogeogràfic en que es troben isolades de la influència d’Op fuciflora, i el fenòmen és recíproc. Com a molt es reconeixen variacions intraespecífiques per a designar ecotips diversos fenològicament i/o morfometrica.

A França la situació és molt més complexa i els punts de vista taxonòmics de la literatura són fluctuants apareixent moltes confusions. Durant molt temps aquestes variacions van ésser descrites a nivell de forma o de varietat, esencialment sota Op fuciflora o amb sinònims més usuals (Op arachhnites, Op holoserica). Alguns autors fins i tot van arribar a proposar reunir ambdos tàxons fuciflora i scolopax en dues entitats subespecífiques de la mateixa espècie o bé reunir totes les variacions intraespecífiques que van de scolopax a fuciflora en la mateixa subespecie d’un molt vast Op insectifera L.


Aquesta situació és el resultat d’una trobada biogeogràfica entre dos conjunts diferents però on les barreres de reproducció no sempre esdevenen eficaces, com succeeix per altra banda en la majoria d’Ophrys en situació de simpatria i inclús de parapatria A partir dels anys noranta a França i altres països, la variabilitat fenotípica, fenològica i ecològica de conjunts diversos de poblacions pertanyents a la secció Fluciflorae fòu reconeguda a un rang formal més elevat conduïnt a la descripció de nombroses espècies o subespecies, així com al restabliment progressiu i sovint ràpid, de la immnensa majoria de tàxons antics descrits al s XIX.


(Text extret i adaptat de l’article:  Ophrys fuciflora (F.W. Schmidt) Moench subsp souchei R. Martin et E. Véla subsp. Nova, un nom pour l’Ophrys “fuciflora Tardif du Vaucluse” publicat  a la revista de la SFO  L’Orchidophile nº 192 de 2012  vol 43)



L'Ophrys tardana de La Vaucluse la podem trobar en les ripsilves. Assoleix un port important. En la majoria de peus les fulles i altres parts de la planta es troben més que marcides -com succeeix per aquí Osona amb Ophrys santonica-

He trobat una enorme variabilitat de peus i en algun cas tinc els meus dubtes i apostaria per Ophrys pseudoscolopax.


Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei


Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Ophrys fuciflora subsp souchei

Hàbitat, ripsilva

Hàbitat, ripsilva

Ophrys fuciflora subsp souchei








 Una Epipactis particular. Llàsima que ja estigués prou passada, tot i que amb alguna flor apical retratable. Molt similar l'Epipactis leptochila i que, de fe,t en la literatura hi arriba a aparèixer com a subespècie.


Epipactis provincialis
Epipactis provincialis
Epipactis provincialis

Epipactis provincialis



L'Ophrys de Gresibaudan, entre flucifloïde i scolopaxoïde, de flors bastant petites. Una estació molt meridional on la vaig trobar en inici de floració.

Ophrys gresivaudanica

Ophrys gresivaudanica


Ophrys gresivaudanica
Ophrys gresivaudanica

Ophrys gresivaudanica

Ophrys gresivaudanica

Ophrys gresivaudanica


Ophrys gresivaudanica
Ophrys gresivaudanica
Ophrys gresivaudanica
Ophrys gresivaudanica



I la darrera espècie destacable de la sortida, l'Ophrys del Roubidon, subespècie de fuciiflora. Descrita també recentment. i com sa cosina, pròpia de les ripsilves. Molt fotogènica i agradable, estava al punt òptim de floració.

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis
Ophrys fuciflora subsp montiliensis
Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Hàbitat, ripsilva forestal

Hàbitat, ripsilva forestal

Hàbitat, ripsilva forestal

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis


Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis

Ophrys fuciflora subsp montiliensis


Ophrys pseudoscolopax

Ophrys fuciflora



Ophrys pseudoscolopax

Ophrys pseudoscolopax


Ophrys "fucipax"

Hàbitat, prat de dall

Hàbitat, prat de dall

Ophrys "fucipax"

Hàbitat, prat de dall

Hàbitat, prat de dall

Ophrys pseudoscolopax

Ophrys pseudoscolopax

Ophrys fuciflora subsp montiliensis



Ophrys pseudoscolopax

Ophrys pseudoscolopax