dilluns, 8 de febrer del 2016

Canònica de Sant Jaume de Frontanyà, principis de febrer 2.016



Tantes vegades que hi havia anat al municipi més petit censalment de Catalunya i, tot i veure-la, no havia atinat en el seu valor patrimonial. Romànic  llombard ... ja hem passat pel romànic i comencem el gòtic al col.legi.


Manca un fotografia, enmarcant-la en el territori aturonat, i realçant el seu extraordinari conjunt posterior format per l'absis, absidioles i cimbori.

En qualsevol cas, St Jaume sempre estarà relacionat amb les floretes i els carreus ...


  L'origen de la canònica de Sant Jaume de Frontanyà cal cercar-lo en una església anterior, també dedicada a Sant Jaume, que estava situada en un lloc enlairat, a ponent de l'actual. Possiblement a Sant Jaume de Frontanyà Vell ja existia una comunitat organitzada i hauria estat la bona situació de l’establiment, que també tenia funcions parroquials, el que aconsellaria efectuar el trasllat a un lloc més idoni.

La construcció del nou temple degué començar cap el 1060. De fet, la primera notícia certa d'aquesta comunitat porta la data del 1066, en una donació efectuada al seu favor per part d’Arnau Mir de Tost. La construcció es devia allargar fins a finals de segle. El 1140 s'instaurà una comunitat organitzada com a canònica augustiniana, seguidora de l'anterior. A ran d'aquesta nova organització la comunitat començà una època de molta vitalitat, que encapçalava una bona sèrie d’esglésies que hi depenien.

A partir del 1395 s'acabaren els priors residents, donant entrada als comendataris, que van anar apropiant-se del seu patrimoni, el que va significar el començament de la seva decadència. La canònica fou secularitzada pel papa el 1592, fet que es va donar en les canòniques de sant Agustí. La comunitat es va anar reduint de mica en mica, mentre l’església va passar a dependre del bisbat de Solsona, creat en aquella època. Actualment han desaparegut totes les construccions monàstiques (claustre...) llevat de la magnífica església, un edifici de nau única, amb transsepte on s’obren tres absis.

http://www.monestirs.cat/