En aquesta nova entrada presento algunes
Ophrys del complex fucifloïde (
susbsp souchei i
montiliensis) descrites recentment, del mes de juny que floreixen en aquest departament i altres de colindants. A banda d'una altra espècie,
gresivaudanica, amb alguna estació meridional i finalment l'
Epipactis provncialis que ja havia vist però només poncellada fa uns anys a Terol.
Del gènere
scolopax al gènere
fuciflora i m'atreveixo a recordar que entremig amb el gènere
aegirtica (jo la he fotografiat prop de Tolosa de Llenguadoc). Afegeixo a continuació alguns fragments extrets de la literatura orquidofílica.
A partir de la descripció de dues noves subespècies
del gènere fluciflora al sud-est de França m’animo a recopilar dades i fins i
tot a visitar-les per poder-les retratar. El gènere em resulta molt seductor
amb aquests labels oberts i espectaculars, pistes d’aterratge segura per a les
pseudocòpules a diferència del que succeeix amb el nostre gènere scolopax on el
risc de relliscada dels borinots em sembla major.
A més, la nomenclatura donada a una de les subespècies,
Ophrys fuciflora subsp souchei, en honor a
Remy Souche que la tractava prèviament com a Ophrys de floració tardana de La
Vaucluse, en un dels seus darrers llibres, em va cridar bastant l’atenció.
Durant més de dos segles
la secció Fluciflorae del gènere Ophrys ha estat tractada a França d’una forma
simplificada, considerant generalment dos tàxons la variabilitat dels quals era
subjecte a tota mena de controversies.
Cada un, en realitat, designava dues formes extremes d’un vast complex
compost de nombroses entitats locals -ecotips- que podien
estar unides per formes intermedies inclús en una mateixa població: Ophrys
scolopax Cav. descrita a España (Albaida, València) servia per designar les
formes meridionals amb label fortament
trilobulat-convex i pètals esbelts, i Ophrys
fuciflora EW Schimidt Moench descrita a Suïssa i que servia per designar
les formes centreuropees de label enter, dèbilment convex i amb pètals un xic
triangulars.
A la Península Ibèrica i el Magreb, les
plantes tipus Op scolopax creixen en un
context biogeogràfic en que es troben isolades de la influència d’Op fuciflora,
i el fenòmen és recíproc. Com a molt es reconeixen variacions intraespecífiques
per a designar ecotips diversos fenològicament i/o morfometrica.
A França la situació és
molt més complexa i els punts de vista taxonòmics de la literatura són
fluctuants apareixent moltes confusions. Durant molt temps aquestes variacions
van ésser descrites a nivell de forma o de varietat, esencialment sota Op
fuciflora o amb sinònims més usuals (Op arachhnites, Op holoserica). Alguns
autors fins i tot van arribar a proposar reunir ambdos tàxons fuciflora i
scolopax en dues entitats subespecífiques de la mateixa espècie o bé reunir
totes les variacions intraespecífiques que van de scolopax a fuciflora en la
mateixa subespecie d’un molt vast Op
insectifera L.
Aquesta situació és el
resultat d’una trobada biogeogràfica entre dos conjunts diferents però on les
barreres de reproducció no sempre esdevenen eficaces, com succeeix per altra
banda en la majoria d’Ophrys en situació de simpatria i inclús de parapatria A
partir dels anys noranta a França i altres països, la variabilitat fenotípica, fenològica
i ecològica de conjunts diversos de poblacions pertanyents a la secció
Fluciflorae fòu reconeguda a un rang formal més elevat conduïnt a la descripció
de nombroses espècies o subespecies, així com al restabliment progressiu i
sovint ràpid, de la immnensa majoria de tàxons antics descrits al s XIX.
(Text extret i adaptat de
l’article: Ophrys fuciflora (F.W.
Schmidt) Moench subsp souchei R. Martin et E. Véla subsp. Nova, un nom pour l’Ophrys
“fuciflora Tardif du Vaucluse” publicat
a la revista de la SFO L’Orchidophile
nº 192 de 2012 vol 43)
L'Ophrys tardana de La Vaucluse la podem trobar en les ripsilves. Assoleix un port important. En la majoria de peus les fulles i altres parts de la planta es troben més que marcides -com succeeix per aquí Osona amb Ophrys santonica-
He trobat una enorme variabilitat de peus i en algun cas tinc els meus dubtes i apostaria per
particular. Llàsima que ja estigués prou passada, tot i que amb alguna flor apical retratable. Molt similar l'
L'Ophrys de Gresibaudan, entre flucifloïde i scolopaxoïde, de flors bastant petites. Una estació molt meridional on la vaig trobar en inici de floració.
I la darrera espècie destacable de la sortida, l'Ophrys del Roubidon, subespècie de fuciiflora. Descrita també recentment. i com sa cosina, pròpia de les ripsilves. Molt fotogènica i agradable, estava al punt òptim de floració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada