Ho he tornat a fer, el meu particular viatge a Ítaca de cada setmana santa, i així ho pugui seguir fent uns quants anys més que de motius en tinc. Torno amb un munt de fotografies, orquídies és clar, que em portaran feina durant uns quants dies de petits retocs i sobretot de classificació.
Amanides gregues, Mythos, Fix, mussaques, greek coffee, Sol, mar, muntanya, phrygana, l'amabilitat i mediterraneïtat de la gent ... m'he sentit com a casa. Estimo la Grècia.
Diari del periple
Divendres 11
Sopant a Sparti, al lloc habitual i recomanat. Són les 19:00 i tinc gana,
no he dinat. Em menjo una amanida grega, pop a la vinagreta i una Mythos.
El cotxe no va bé, els frens fan soroll
-els he hagut de clavar només un parell de vegades- i el comandament per
tancar les portes s’ha quedat sense bateria.
En quan a les floretes, em venen temptacions d'oblidar-me d'algunes coordenades que tinc ja que fins ara, poca cosa he pogut trobar. No he pogut arribar a la del Mont Taygethos on
hi hagués pogut veure Or pauciflora, sptitzelli i pinetorum. Tampoc a Kosmas
per veure-hi l'Ophrys hebes. Pateixo per demà que tinc previst cercar-ne un
parell de principals, Ophrys candica i lacaena. Avui he disfrutat de la D. romana
que encara no havia vist mai tot i haver estat a prop tant a Sicília com
Gargano. N’he vist també de varietat vermella. He tornat a Vrontamas, recordant
la troballa de l’any passat i amb alguna novetat.
El cap se me’n va per altres coses a banda de les orquídies. Altres floretes.
Dissabte 12
Són quarts de 2 i m’aturo a dinar en una taberna a peu de carretera. Aquest
matí he treballat l'Ophrys ulyssea, molt petita, algun híbrid i les Ophrys
candica i lacaena que he tingut la fortuna de trobar quan ja marxava emprenyat
de l’estació. Disposo d’alguna localització d’Ophrys cretica (raríssima al
Peloponès) cap al sud-est, m’hi arribaré per gaudir també del paissatge
marítim. A més, en Tristan també em va comentar alguna zona interessant.
Diumenge 13
Avui toca Lampokampos, un dels millors llocs de tot Grècia per gaudir de
les seves orquídies. Hi són presents la gran majoria, destinació obligada
d’orquidiòfils d’arreu. M’hi trobo alemanys i francesos en minibús. Amb sort he
pogut gaudir dels famosos híbrids Op speculum x mannosa. Els alemanys em
comenten que demà baixen cap a Movemvasia per cercar la Ophrys malvasina.
Cagum…aquesta ahir se’m va passar per alt. Vaig voltar a prop i és del grup
holoserica, una llàstima.
La protagonista és l'Ophrys ferrum-equinum i les seves hibridacions. Està
al punt.
Dilluns 14
Avui toca els llacs d’Stimphalia i Feneos on cercar-hi l'Ophrys
leucophtalma i potser també l'Ophrys delphinensis. Abans m’aturo a Megalopodi
on puc gaudir abastament d’una altra espècie poc vista fins ara, l'Ophrys
aesculapii i d’alguna cosa més.
Començo per Feneos qüestió de proximitat. Atravesso boscos d’alçada
espectaculars, en un ambient propi de l’alta muntanya; se’m fa estrany aquí al
Peloponès. Hi arribo i Bingo!!! Una petita població de l’Ophrys leucophtalma en
un dels prats propers al llac. No cal anar cap a Stimphalia i decideixo tirar
cap a Diakopto per demà gaudir de l'Ophrys delphinensis, un dels principals
objectius del viatge. Disposo d’un parell d’hores per cercar-la abans no es
faci tard. No tinc èxit.
Dimarts 15
Cullons!!! No hi ha forma de localitzar-la. Em comenta el gerent de l’hotel
que la setmana passada va tenir un hoste amb les mateixes intencions i li va
comentar que la temporada s’havia avançat i calia cercar-les en alçada.
Reviso les estacions i em programo un itinerari. Reviso algun dels llocs
ahir visitats. I en aquestes que des de la carretera observo a uns 300 m una
parella en postura sospitosa. Arrossegats pel terra de la phrygana i amb uns
flaixos que estan treballant de valent. Es en Thierry Pain i la seva dona, vam
coincidir a Lampokampos, em reconeixen. I estan enmig d’una petita población de
l’Ophrys delphinensis amb alguns híbrids amb ferrum-equinum !!!
Decideixo pujar ja cap a Delphos. Abans però, parada a la riba del llac
Techmiti on hi hauria de trobar
l'Ophrys zeussi. Plou, se’m mulla la cámara i
s’averia. El pitjor que em podia passar. Puc tirar però la pantalla no
funciona, la bateria es descarrega amb suma velocitat. Localitzo la zeussi i,
sorpresa majúscula, també l'Ophrys helenae!! En tenia estacions a l’Epire i
havia quedat també amb un farmacèutic d’Atenes per anar a veure l’únic peu que
ha trobat al Mont Hymittos, al costat de la capital.
Dimecres 16
He fet nit a Delphos. Bé i barat. Aprofito el matí per guadir de
l’arqueologia: temple d’Apolo, oracle de
Delphos, museu,…
Davant l’oracle, se m’acut tocar una de les columnes amb la ma. En
retirar-me al cap de 4 segons sento un soroll estrany, tot retruny, el terra es
mou i les columnes tremolen. Hagués estat meravellós morir esclafat per una de
les columnes en aquestes circumstàncies. No m’estranya que aquestes
construccions les hagin hagut de refer al llarg de la historia, em trobo en una
zona d’alta activitat sísmica com és tot el voltant del golf de Corint.
Per la tarda, relax a l’hotel i a la vila
Dijous 17
Me’l plantejo com el darrer dia d’orquídies,
en començo a estar un xic saturat i m’estranya. Al costat del mateix Delphos
localitzo una estació d’híbrids de delphinensis que havien citat en Jean Luc i
l’Elisabeth. Es troben en menys d’un metre quadrat i són
meravellosos.
Tiro cap a Mavrommati amb ganes de trobar-m’hi l'Ophrys melena i la
schlechteriana. Em ve de camí vers Atenes. Res de res, tot sec i ni una
punyetera floreta.
Decideixo donar per acabat el periple i tirar cap la capital. Quan sóc a
poc més de 10 km recordo l’estació visitada l’any passat a Koutalas que em va
passar en JM Moingeon. No hi vaig trobar la delphinensis perquè era massa
aviat. Aniria bé acabar-la de treballar. Una mica més de 1 hora de camí, no ve
d’aquí, el cotxe aguanta tot i que els frens cada vegada són més sorollosos.
Hi arribo i me’n quedo amb les ganes. Se m’han esgotat les bateries!! Puc
tirar només 6 o 7 fotos. Decideixo passar la nit a prop i carregar-les per demà
al matí tornar-hi
Divendres 18
Torno a l’estació. Sorprenentment la cámara torna a funcionar al 100%,
segurament s’ha acabat d’evaporar l’aigua que m’hi havia entrat. En teoria, la
5D M II és estanca, però …
Aprofito també per regalar-me l'Ophrys oestrifera ssp minutula. I quan ja
marxava, una darrera sorpresa, 3 peus de la de difícil de localització Ophrys melena que no m’ofereixen cap
mena de dubte.
Me’n vaig feliu cap Atenes. Al rovell de l’ou, sota l’Acròpolis. Dino una
amanida grega, una mussaca i una Fix. Migdiada i volteta pels carrers
comercials per comprar algun record. M’arribo també a la plaça Sintagma i a l’estadi
dels jocs Panatinaics on hi dono dues voltes, una caminant i l’altra corrent.
Es espectacular, construït amb marbre i on hi caben fins a 60.000 espectadors.
Dissabte 19
Darreres compres i cap a deixar el cotxe. Aeroport, Barcelona i Tona.
L’any vinent hi vull tonar.
“C'est la vie say the old folks, it goes to show you never can tell”
Agraïments a Jean-Luc i Elisabeth Roux, a Jean-Marc Moingeon, a Alain Tandée, a Ivar Edvinsen, a Zissis Antonopoulos i a Tristan Lafranchis. Sense ells no hagués pogut gaudir de totes aquestes meravelles que creixen pel voltant de la Mediterrània.
Peloponès Centre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada